- És una de les característiques més importants del medi marí. Llavors, moltes de les espècies que hi habiten, per tal de fer la respiració cel·lular, (que es fa a partir de l'O2) tenen brànquies que s'encarrèguen d'obtenir l'o2 necessàri del medi. Aquest factor afecta a gairebé tots els animals marins, com ara: els peixos, les anguiles... Peró, els animals que no presenten aquest tipus de respiració (dolfins...) tenen una alta capacitat d'aguantar durant un gran període de temps, sense respirar sota l'aigua. NOHAILA EL BARIKE
Molt bon exemple Nohaila! M’agradaria comentar que, a part dels pulmons (ex: dels dofins) i les brànquies (ex: peixos), hi ha una tercera forma d’intercanvi de gasos, la respiració cutània d’alguns peixos pulmonats o rèptils marins. Curiosament, alguns organismes tenen diferents tipus de respiració al llarg de la seva vida, és el cas dels lissamfibis. Aquests tenen respiració cutània, a més a més, la majoria neixen amb brànquies i després desenvolupen pulmons (ex: salamandra).
Adaptació del camell i el dromedari a l’escassetat de precipitacions:
En què consisteix el factor abiòtic? La falta d’aigua, que crea un espai físic amb poca humitat, i que es caracteritza per ser un ambient càlid amb temperatures molt altes.
Quines adaptacions implica? Per la falta d’aliment i d’aigua, disposen de gepes, plenes de reserves per no deshidratar-se ni desnodrir-se. A més tenen les potes molt llargues per evitar el contacte directe amb el terra, que té una temperatura molt alta, per tal de no pujar més la seva temperatura corporal.
A qui afecta? Hi ha d’altres animals que presenten extremitats molt llargues (no hi ha que tinguin gepa). Dintre d’aquest grup podem trobar les gaseles o les jirafes.
Interessant, Nora! Les condicions d’aridesa (escassetat de precipitacions) defineixen molt determinades estratègies! És molt important la característica que has comentat de les potes, que consisteix en disminuir la relació superfície/volum (és a dir, tenir més volum per superfície) i com més grans siguin els apèndixs més calor irradien. Altres mecanismes són el panteig gular (com el de l’estruç), l’alimentació a través de llet diluïda, les coloracions variades i els pelatges poc densos, etc.
Es un factor abiòtic quimic ya que la concentració de sals fa que sea un factor limitant en alterar la pressió de les cèllules.Hi ha éssers vius que són capaços de mantenir constant la pressió osmòtica del seu medi intern . Quan la membrana es semipermeable , permet el pas d’aigua però no de sals ja que l’aigua tendeix a pasar de la zona menys concentrada a la més concentrada.
Bé, Maryann! La osmoregulació davant els canvis de salinitat és un tema que es pot desenvolupar molt també, perquè hi ha casos molt diversos! El podries haver detallat una mica més, o bé, explicant posant algun exemple. Referent al que comentes, els organismes que mantenen la pressió osmòtica constant s’anomenen osmoreguladors; per exemple, els musclos disposen d’un sistema recol•lector que expulsen soluts a través d'uns conductes.
Les jirafes i el coll gran - En què consisteix el factor abiòtic? Les temperatures altes i la falta d'humitat, fa que no hi hagi molt aliments i que els aliments que hi ha estguin a una altura alta. - Quines adaptacions implica? Per tal de ser capaç d'alimentarse, les jirafes tenen el coll llarg per poder arribar a la copa dels arbres per poder agafar fulles y té les potes llargues per tal de no agafar la temperatura alta del terra. - A qui afecta? No hi ha d'animals que tinguin el coll llarg adaptat per menjar de la copa dels arbres i aixó fa que tinguin més capacitat de menjar que altres animals.
Molt bé Eric! Coma la Nora, també fas referència a les extremitats llargues, com a estratègia d'èxit en condicions d'aridesa. Ara bé, recordem què vam comentar a classe i que treballareu més endavant al temari d'Evolució: "la funció no crea l'òrgan". Tal i com ho expliques, sembla que les girafes tinguin el coll llarg per menjar dels arbres (idea del Lamarckisme) i no és així.
El clima àrid es caracteritza per elevades temperatures i baixes precipitacions, creant així un ambient càlid i sec amb un paisatge desèrtic, on primen arbustos i petites plantes altament especialitzades. La vegetació del clima àrid és escasa i dispersa, i la fauna és molt específica. Els cactus són les plantes més simbòliques d'aquest ecosistema, i aconsegueixen sobreviure a la crudesa de l'ambient mitjançant adaptacions extremes. Algunes d'aquestes adaptacion són les fulles en forma d'agulla per tal de minimitzar al màxim la pèrdua d'aigua, degut a la disminució de la superfície de contacte (menys evapotranspiració) o l'increment del grosor del tall per tal d'emmagatzemar més quantitat d'aigua. Algunes plantes com l'aloe vera o la pita també han desenvolupat adaptacions similars.
Molt bé Juan David! Només afegir-te que les plantes de zones desèrtiques, on durant la nit la temperatura disminueix i durant el dia hi ha molt estrès hídric (sequera), han desenvolupat un tercer model de fixació del carboni i s’anomenen CAM (Crassulacen Acid Metabolism) que consisteix en obrir els estomes només a la nit, quan la temperatura és menor.
Amfibis y com s'adapten al desert -En què consisteix el factor abiòtic?
En les condicions extremes que representa un desert, altes temperatures i baixes precipitacions i com a conseqüent baixa humitat, com poden sobreviure amfibis com les granotes que necesiten d'una humitat constant per viure. -Quines adaptacions implica?
Algunes especies de granotes poden captar l'aigua del terra del desert, unes altres acumulen aigua en algunes parts del seu cos, alguns s'amaguen sota terra per esperar les tempestes elèctriques de l'estiu i la gran majoria tenen una gran i ràpida capacitat repoductora
-A qui afecta? A tots el amfibis que visquin en zones d'escassa humitat, en la seva majoria granotes, encara que hi ha salamandres també que tenen capacitats extraordinaries d'aptació a aquests medis.
Molt curiós Axel! Alguns amfibis desèrtics viuen enterrats al sòl i hivernen durant els períodes secs. I com bé comentes, quan arriben les pluges alguns anurs emergeixen i tenen la capacitat de reproducció molt més ràpida. També és interessant el cas dels rèptils al desert, que poden tenir la capacitat per fer canvi de color segons la radiació solar; crestes i coloracions sorrenques; formes curioses de desplaçament per minimitzar el contacte amb un substrat calent (ex: serp); i algunes fins i tot, són sensibles a les vibracions per tal de detectar les preses quan estan enterrades.
O2 dissolt en aigua:
ResponElimina- És una de les característiques més importants del medi marí. Llavors, moltes de les espècies que hi habiten, per tal de fer la respiració cel·lular, (que es fa a partir de l'O2) tenen brànquies que s'encarrèguen d'obtenir l'o2 necessàri del medi.
Aquest factor afecta a gairebé tots els animals marins, com ara: els peixos, les anguiles... Peró, els animals que no presenten aquest tipus de respiració (dolfins...) tenen una alta capacitat d'aguantar durant un gran període de temps, sense respirar sota l'aigua.
NOHAILA EL BARIKE
Molt bon exemple Nohaila! M’agradaria comentar que, a part dels pulmons (ex: dels dofins) i les brànquies (ex: peixos), hi ha una tercera forma d’intercanvi de gasos, la respiració cutània d’alguns peixos pulmonats o rèptils marins.
EliminaCuriosament, alguns organismes tenen diferents tipus de respiració al llarg de la seva vida, és el cas dels lissamfibis. Aquests tenen respiració cutània, a més a més, la majoria neixen amb brànquies i després desenvolupen pulmons (ex: salamandra).
Adaptació del camell i el dromedari a l’escassetat de precipitacions:
ResponEliminaEn què consisteix el factor abiòtic?
La falta d’aigua, que crea un espai físic amb poca humitat, i que es caracteritza per ser un ambient càlid amb temperatures molt altes.
Quines adaptacions implica?
Per la falta d’aliment i d’aigua, disposen de gepes, plenes de reserves per no deshidratar-se ni desnodrir-se. A més tenen les potes molt llargues per evitar el contacte directe amb el terra, que té una temperatura molt alta, per tal de no pujar més la seva temperatura corporal.
A qui afecta?
Hi ha d’altres animals que presenten extremitats molt llargues (no hi ha que tinguin gepa). Dintre d’aquest grup podem trobar les gaseles o les jirafes.
Nora Benbouhia Chouhaibi
Interessant, Nora! Les condicions d’aridesa (escassetat de precipitacions) defineixen molt determinades estratègies! És molt important la característica que has comentat de les potes, que consisteix en disminuir la relació superfície/volum (és a dir, tenir més volum per superfície) i com més grans siguin els apèndixs més calor irradien. Altres mecanismes són el panteig gular (com el de l’estruç), l’alimentació a través de llet diluïda, les coloracions variades i els pelatges poc densos, etc.
EliminaEs un factor abiòtic quimic ya que la concentració de sals fa que sea un factor limitant en alterar la pressió de les cèllules.Hi ha éssers vius que són capaços de mantenir constant la pressió osmòtica del seu medi intern . Quan la membrana es semipermeable , permet el pas d’aigua però no de sals ja que l’aigua tendeix a pasar de la zona menys concentrada a la més concentrada.
ResponEliminaMaryann K. Johnson
Bé, Maryann! La osmoregulació davant els canvis de salinitat és un tema que es pot desenvolupar molt també, perquè hi ha casos molt diversos! El podries haver detallat una mica més, o bé, explicant posant algun exemple.
EliminaReferent al que comentes, els organismes que mantenen la pressió osmòtica constant s’anomenen osmoreguladors; per exemple, els musclos disposen d’un sistema recol•lector que expulsen soluts a través d'uns conductes.
Les jirafes i el coll gran
ResponElimina- En què consisteix el factor abiòtic?
Les temperatures altes i la falta d'humitat, fa que no hi hagi molt aliments i que els aliments que hi ha estguin a una altura alta.
- Quines adaptacions implica?
Per tal de ser capaç d'alimentarse, les jirafes tenen el coll llarg per poder arribar a la copa dels arbres per poder agafar fulles y té les potes llargues per tal de no agafar la temperatura alta del terra.
- A qui afecta?
No hi ha d'animals que tinguin el coll llarg adaptat per menjar de la copa dels arbres i aixó fa que tinguin més capacitat de menjar que altres animals.
Eric Caballero
Molt bé Eric! Coma la Nora, també fas referència a les extremitats llargues, com a estratègia d'èxit en condicions d'aridesa. Ara bé, recordem què vam comentar a classe i que treballareu més endavant al temari d'Evolució: "la funció no crea l'òrgan". Tal i com ho expliques, sembla que les girafes tinguin el coll llarg per menjar dels arbres (idea del Lamarckisme) i no és així.
EliminaAdaptació del cactus al clima àrid.
ResponEliminaEl clima àrid es caracteritza per elevades temperatures i baixes precipitacions, creant així un ambient càlid i sec amb un paisatge desèrtic, on primen arbustos i petites plantes altament especialitzades. La vegetació del clima àrid és escasa i dispersa, i la fauna és molt específica. Els cactus són les plantes més simbòliques d'aquest ecosistema, i aconsegueixen sobreviure a la crudesa de l'ambient mitjançant adaptacions extremes. Algunes d'aquestes adaptacion són les fulles en forma d'agulla per tal de minimitzar al màxim la pèrdua d'aigua, degut a la disminució de la superfície de contacte (menys evapotranspiració) o l'increment del grosor del tall per tal d'emmagatzemar més quantitat d'aigua. Algunes plantes com l'aloe vera o la pita també han desenvolupat adaptacions similars.
Juan David Uribe
Molt bé Juan David! Només afegir-te que les plantes de zones desèrtiques, on durant la nit la temperatura disminueix i durant el dia hi ha molt estrès hídric (sequera), han desenvolupat un tercer model de fixació del carboni i s’anomenen CAM (Crassulacen Acid Metabolism) que consisteix en obrir els estomes només a la nit, quan la temperatura és menor.
EliminaAmfibis y com s'adapten al desert
ResponElimina-En què consisteix el factor abiòtic?
En les condicions extremes que representa un desert, altes temperatures i baixes precipitacions i com a conseqüent baixa humitat, com poden sobreviure amfibis com les granotes que necesiten d'una humitat constant per viure.
-Quines adaptacions implica?
Algunes especies de granotes poden captar l'aigua del terra del desert, unes altres acumulen aigua en algunes parts del seu cos, alguns s'amaguen sota terra per esperar les tempestes elèctriques de l'estiu i la gran majoria tenen una gran i ràpida capacitat repoductora
-A qui afecta?
A tots el amfibis que visquin en zones d'escassa humitat, en la seva majoria granotes, encara que hi ha salamandres també que tenen capacitats extraordinaries d'aptació a aquests medis.
Axel-Alexander Jiménez i Álvarez
Molt curiós Axel! Alguns amfibis desèrtics viuen enterrats al sòl i hivernen durant els períodes secs. I com bé comentes, quan arriben les pluges alguns anurs emergeixen i tenen la capacitat de reproducció molt més ràpida.
ResponEliminaTambé és interessant el cas dels rèptils al desert, que poden tenir la capacitat per fer canvi de color segons la radiació solar; crestes i coloracions sorrenques; formes curioses de desplaçament per minimitzar el contacte amb un substrat calent (ex: serp); i algunes fins i tot, són sensibles a les vibracions per tal de detectar les preses quan estan enterrades.